By

Vigilància volcànica: sempre amb un ull sobre el volcà

Els volcans actius requereixen una vigilància constant per identificar els senyals precursors que podrien estar avisant d’una possible erupció. Existeixen molts tipus de senyals precursors, que poden durar des de pocs dies fins a diversos anys i fins i tot variar en un mateix volcà, depenent del tipus d’erupció que es pugui donar! Per això, la vigilància volcànica és una tasca complexa i, sovint, plena d’incertesa. En la majoria dels casos, és crucial combinar tecnologia avançada i campanyes de camp, utilitzant un ampli ventall d’equips de mesura i tècniques per esbrinar tot el relacionat amb l’activitat volcànica. Coneguem com funciona aquesta apassionant tasca i les fascinants tècniques que la fan possible!

SISMÒMETRES I ACCELERÒMETRES: ESCOLTANT ELS BATECS DEL VOLCÀ

Els sismòmetres i acceleròmetres són instruments essencials per detectar senyals i moviments sísmics, com els terratrèmols, que són molt comuns a les zones volcànicament actives. Els terratrèmols representen un perill indirecte a causa dels moviments i sacsejades que afecten les poblacions properes a un volcà, però no són necessàriament indicadors d’una futura o imminent erupció. No obstant això, determinar la profunditat a la qual es produeixen i estudiar la seva variació al llarg del temps ens proporciona valuosa informació sobre la configuració en profunditat del sistema volcànic. Per aquest motiu, en molts llocs volcànicament actius, les institucions han instal·lat xarxes de sismòmetres i acceleròmetres que permeten rebre i analitzar els terratrèmols ocorreguts en temps real (Figura 1). A més, altres senyals sísmics, com el tremor volcànic, poden durar hores o fins i tot mesos i normalment estan causats per l’ascens del magma cap a la superfície.

Ara que ja gairebé som experts i expertes en sismologia, intentem interpretar un senyal sísmic produït per una erupció volcànica. A la Figura 1c trobareu les dades d’un sismòmetre ubicat a La Palma, que durant l’erupció del 2021 va registrar nombrosos terratrèmols i ens va ajudar a comprendre millor els moviments del magma en profunditat. A l’eix vertical del senyal sísmic es mostren les hores del dia, i a l’horitzontal, els minuts. Podríeu determinar a quina hora i minuts van tenir lloc els terratrèmols de la franja vermella inferior, corresponent a les 6:00 AM?

Exacte! A les 6:13 i a les 6:24 del matí. Veieu que el senyal del segon terratrèmol és molt més intens? És perquè la sacsejada va ser molt més forta! En concret, el terratrèmol de les 6:24 del 30/10/2021 va ser el primer sisme de magnitud superior a 5 durant l’erupció del 2021, i va ocórrer a uns 39 km de profunditat.

Figura 1. a. Mapa de l’illa de La Palma amb la ubicació de la xarxa de monitoratge sísmic activa. b. Mapa de les Canàries occidentals (d’esquerra a dreta, El Hierro, La Palma, La Gomera i Tenerife) amb els terratrèmols de diferent magnitud detectats per la xarxa sísmica entre el 24/09/2024 i el 17/12/2024 (període de 90 dies). c. Senyal sísmic de l’estació TBT (HHZ), ubicada a La Palma, el 30/10/2021. Modificat de l’Instituto Geográfico Nacional (https://ign.es).

SATÈL·LITS: UNA MIRADA DES DE L’ESPAI

Els satèl·lits són un dels nostres grans aliats en la vigilància volcànica. Sabies que els volcans solen “respirar”, inflant-se i desinflant-se, a mesura que el magma i els gasos es mouen sota la superfície? Gràcies als satèl·lits, podem controlar aquestes deformacions del terreny i obtenir imatges actualitzades a intervals regulars, fet que ens permet detectar emissions de gasos. Les imatges i dades de satèl·lit es tornen encara més útils quan un volcà entra en erupció, ja que ens ajuden a avaluar l’extensió de les colades de lava, així com l’altura, dispersió i composició de la columna i el núvol eruptius, podent així estimar-ne la direcció i l’abast en temps real (Figura 2).

Figura 2. Imatges de satèl·lit de Sicília (sud d’Itàlia) durant les erupcions de l’Etna el 2012 (a) i el 2021 (b). Fixeu-vos-hi bé! Gràcies a aquestes imatges, es va poder determinar la direcció en què es dispersaven la columna i el núvol eruptius durant aquestes dues erupcions. Aquesta direcció depèn dels vents dominants. En el cas d’aquestes dues erupcions, el vent dominant bufava cap al sud el 2012 i cap a l’est el 2021. Modificat de NASA (Modis-TERRA; https://terra.nasa.gov/) i ESA (https://www.esa.int/).

HELICÒPTERS, DRONS, VAIXELLS: VIGILÀNCIA PER MAR I AIRE

Els vols de reconeixement en helicòpter proporcionen una gran quantitat d’informació durant una erupció volcànica. Ens ajuden a fer-nos una idea de l’extensió de l’erupció, dels llocs exactes d’emissió de material volcànic i de la direcció de les colades de lava (Figura 3). No obstant això, tal com hem après en el blog sobre perills volcànics, l’emissió de cendres pot malmetre i inutilitzar els motors de les aeronaus, fent-ne a vegades impossible l’ús. Davant d’aquest problema, els drons han marcat un abans i un després en la vigilància volcànica. Equipats amb càmeres d’alta resolució, sensors tèrmics i eines per a recollir mostres de gasos o cendres, els drons permeten explorar zones inaccessibles i perilloses per a l’ésser humà. Tot això sota el control d’experts i expertes en el seu pilotatge, que poden operar a quilòmetres de distància de l’erupció, minimitzant el risc de vol a pèrdues materials (Figura 3a). A més, són més econòmics i menys contaminants que els vols en helicòpter.

A més d’aquests mitjans aeris, la vigilància des de mitjans marítims equipats amb tecnologia científica és essencial durant erupcions submarines o properes a la costa. Els vaixells oceanogràfics, com el Sarmiento de Gamboa (operat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC), han demostrat ser de gran utilitat en la cartografia del fons marí, presa de mostres i avaluació del perill, com va ocórrer durant l’erupció del volcà Tagoro a El Hierro (2011) (Figura 3b).

Figura 3. a. Vigilància amb helicòpter i dron durant una erupció efusiva a la península de Reykjanes (Islàndia). El dron permet una major proximitat als materials volcànics sense posar en risc els pilots; https://island.is/. b. Fotografia des d’un helicòpter durant l’erupció submarina del 2011 a El Hierro. A la imatge, el vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, desplaçat al lloc de l’erupció per dur a terme tasques de mostreig, seguiment i vigilància volcànica; fotografia d’INVOLCAN i la Guàrdia Civil.

GRAVÍMETRES, GPS, INCLINÒMETRES: DEFORMACIÓ I VARIACIÓ INTERNA

Com hem après, el magma es desplaça a l’interior de la Terra sota la superfície. Aquest moviment pot produir que una massa de magma arribi barrejar-se amb altres, torni a quedar estancada o acabi ascendint fins a arribar a la superfície i desencadenar una erupció. Els gravímetres (Figura 4a) mesuren els petits canvis en la força de la gravetat causats per les variacions en la quantitat i distribució del magma en profunditat, ja que té una densitat diferent de la de les roques per les quals es propaga. Com si fos un “detector de magma”, aquest instrument ajuda a entendre com es desplaça el magma sota els volcans, proporcionant informació crucial per a anticipar una possible erupció. A més, els moviments del magma també es poden mesurar mitjançant tècniques GNSS (Sistema Global de Navegació per Satèl·lit, que inclou GPS, GALILEO i GLONASS; Figura 4b) i inclinòmetres, que permeten al personal científic detectar deformacions mil·limètriques en el terreny.

Figura 4. a. Gravímetre realitzant mesures sobre les laves emeses durant l’erupció del Kīlauea el 1919 (Hawaii), amb l’objectiu de determinar la quantitat de massa sota la superfície; https://www.usgs.gov/. b. Registre de mesures GPS a l’estació FRON (El Hierro), durant el període 2011-2022. L’any 2011 s’observa una tendència ascendent d’uns 60 mil·límetres, causada per l’erupció submarina de La Restinga; https://www.ign.es/.

CÀMERES TÈRMIQUES I TERMÒMETRES: MESURANT LA CALOR DEL VOLCÀ

La temperatura és un altre indicador clau en la vigilància volcànica. Les càmeres tèrmiques permeten identificar les zones més i menys calentes en un volcà, registrant temperatures en fumaroles, colades de lava i materials tot just emesos. Aquestes dades són crucials per elaborar el pronòstic de possibles erupcions i avaluar els perills associats. A més, les càmeres tèrmiques proporcionen imatges en temps real en àrees de difícil accés (Figura 5a), fet que permet als científics i científiques detectar anomalies tèrmiques que podrien passar desapercebudes a simple vista.

Els termòmetres a les fumaroles també tenen un paper important. En mesurar directament la temperatura dels gasos que escapen de l’interior del volcà (Figura 5b), es poden identificar canvis en la dinàmica del sistema magmàtic. Per exemple, un augment en la temperatura pot indicar una major activitat en profunditat, possiblement relacionada amb l’ascens del magma o una major interacció entre fluids i roques calentes.

Figura 5. a. Imatge d’una càmera tèrmica durant l’erupció del volcà Kīlauea (Hawaii) el 29 de desembre de 2020. La diferència de temperatura entre la lava emesa i les roques permet controlar la dinàmica de l’erupció… fins i tot de nit!; https://usgs.gov/. b. Gràfic històric de variacions de temperatura a la fumarola del pic del Teide (Tenerife) entre 1993 i 2022; https://involcan.org/.

PROPIETATS FISICOQUÍMIQUES: UNA FINESTRA AL SISTEMA MAGMÀTIC

La composició química de l’aigua, els gasos i les fumaroles en àrees volcàniques ofereix pistes valuoses sobre el que ocorre sota la superfície. L’augment en la producció de gasos com diòxid de sofre (SO₂) o diòxid de carboni (CO₂) pot ser un senyal d’ascens de magma. La proporció d’aquests gasos també pot ajudar a saber si el magma està ascendint ràpidament o si roman confinat en profunditat.

Pel que fa a les laves, la seva viscositat, mineralogia i composició química proporcionen informació clau sobre el tipus d’erupció que es podria esperar. Per exemple, les laves molt viscoses solen estar associades a erupcions explosives, mentre que les laves més fluides es generen durant erupcions efusives. La recol·lecció de mostres és, per tant, una altra de les tasques fonamentals en la vigilància volcànica. D’una banda, el mostreig d’erupcions passades en una zona volcànica activa ens ajuda a saber quins tipus i quantitats de material volcànic poden ser emesos en el futur. D’altra banda, el mostreig de materials volcànics durant el transcurs d’una erupció (Figura 6a) ens permet conèixer el comportament dinàmic del volcà, la composició del magma i pronosticar possibles canvis en l’activitat eruptiva, fet que és crucial per a l’avaluació de riscos en temps real. Les observacions sota el microscopi petrogràfic (Figura 6b) i l’anàlisi químic dels minerals en laboratori permeten, entre d’altres, estimar les condicions de pressió i temperatura a les quals es van formar, oferint una “fotografia” de les profunditats del sistema magmàtic.

Figura 6. Bombes volcàniques amb nucli incandescent; modificat d’Aulinas et al. (2022) (a) i vista sota el microscopi petrogràfic d’una lava basanítica; modificat d’Aulinas et al. (2021) (b), ambdues emeses durant l’erupció del 2021 a La Palma.

Resumint… La vigilància volcànica és una tasca ininterrompuda, complexa però apassionant, que combina ciència, tecnologia i dedicació. Les dades obtingudes a través d’equips com sismòmetres, satèl·lits, gravímetres o càmeres tèrmiques permeten analitzar en temps real l’activitat d’un volcà i emetre butlletins de vigilància volcànica que ajuden a protegir vides i béns materials.

Gràcies a la Xarxa de Vigilància Volcànica de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN), es monitoritzen de manera contínua les Illes Canàries i els seus volcans, integrant tecnologies avançades i models de predicció per millorar la comprensió i la resposta davant el risc volcànic. Per a més informació sobre la vigilància volcànica a les Canàries, visita la pàgina de l’IGN. Altres observatoris de referència mundial que duen a terme dia rere dia una important tasca de vigilància volcànica són, entre d’altres:

  • Observatoire Volcanologique de Goma (OVG), República Democràtica del Congo.
  • Alaska Volcano Observatory (AVO), Estats Units.
  • Red Nacional de Vigilancia Volcánica (RNVV), Xile.
  • Instituto Geofísico de la Escuela Politécnica Nacional (IG-EPN), Equador.
  • Osservatorio Vesuviano (INGV-OV), Itàlia.
  • Japan Meteorological Agency (JMA), Japó.
  • Iceland Meteorological Office (Veðurstofa Íslands), Islàndia.
  • GeoNet (NHC Toka Tū Ake i GNS Science), Nova Zelanda.
  • Philippine Institute of Volcanology and Seismology (PHIVOLCS), Filipines.

Referències

Aulinas, M., Rodríguez-González, A., Mínguez, H. A., del Carmen Cabrera, M., Carracedo, J.C., Day, J. M., Fernández-Turiel, J.L., Gazel, E., Geiger, H., Gisbert, G., Prieto-Torrell, C., Troll, V.R., Pérez-Torrado, F.J., 2021. La erupción de 2021 en La Palma (Islas Canarias) bajo el microscopio. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra 29(2), 252-254.

https://raco.cat/index.php/ECT/article/view/427258

Carracedo, J.C., Troll, V.R., Day, J.M.D., Geiger, H., Aulinas, M., Soler, V., Deegan, F., Pérez-Torrado, F.J., Gisbert, G., Gazel, E., Rodriguez-Gonzalez, A., Albert, H., 2022. The 2021 eruption of the Cumbre Vieja volcanic ridge on La Palma, Canary Islands. Geol. Today 38, 94–107. https://doi.org/10.1111/gto.12388

DESCARREGAR EN PDF

Si vols citar aquesta entrada del volkiblog:

Prieto-Torrell, C., Geyer, A., López, R., & Schamuells, N.  (2025). VIGILÀNCIA VOLCÀNICA: SEMPRE AMB UN ULL SOBRE EL VOLCÀ. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.15093604

Textos: Claudia Prieto-Torrell (GEO3BCN-CSIC), Adelina Geyer (GEO3BCN-CSIC), Rubén López (IGN)

Il·lustracions: Noah Schamuells (GEO3BCN-CSIC)

Termes d’ús: Aquest document està publicat amb llicència CC By-NC-ND (Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada). Es permet descarregar-lo i compartir-lo lliurement sempre que es doni crèdit de manera adequada. No es pot canviar de cap manera ni utilitzar-lo de forma comercial. Veure més informació sobre la llicència CC By-NC-ND aquí.

By

Vigilancia volcánica: siempre con un ojo encima del volcán

Los volcanes activos requieren una vigilancia constante para identificar las señales precursoras que podrían estar avisando de una posible erupción. Existen muchos tipos de señales precursoras, que pueden durar desde pocos días hasta varios años e incluso variar en un mismo volcán, ¡dependiendo del tipo de erupción que esté por venir! Por ello, la vigilancia volcánica es una labor compleja y, a menudo, llena de incertidumbre. En la mayoría de los casos, resulta crucial combinar tecnología avanzada y campañas de campo, utilizando un amplio abanico de equipos de medida y técnicas para averiguar todo lo relacionado con la actividad volcánica. ¡Descubramos cómo funciona esta apasionante labor y las fascinantes técnicas que la hacen posible!

SISMÓMETROS Y ACELERÓMETROS: ESCUCHANDO LOS LATIDOS DEL VOLCÁN

Los sismómetros y acelerómetros son instrumentos esenciales para detectar señales y movimientos sísmicos, como los terremotos, que son muy comunes en las zonas volcánicamente activas. Los terremotos representan un peligro indirecto debido a los movimientos y sacudidas que afectan a las poblaciones cercanas a un volcán, pero no son necesariamente indicadores de una futura o inminente erupción. Sin embargo, determinar la profundidad a la que ocurren y estudiar su variación a lo largo del tiempo nos proporciona valiosa información sobre la configuración en profundidad del sistema volcánico. Por este motivo, en muchos lugares volcánicamente activos, las instituciones tienen desplegadas redes de sismómetros y acelerómetros que permiten recibir y analizar los terremotos que ocurren en tiempo real (Figura 1). Además, otras señales sísmicas, como el tremor volcánico, pueden durar horas o incluso meses y normalmente están causadas por el ascenso del magma hacia la superficie.

Ahora que ya casi somos expertos y expertas en sismología, intentemos interpretar una señal sísmica producida por una erupción volcánica. En la Figura 1c encontraréis los datos de un sismómetro ubicado en La Palma, que durante la erupción de 2021 registró numerosos terremotos y nos ayudó a entender mejor los movimientos del magma en profundidad. En el eje vertical de la señal sísmica se muestran las horas del día, y en el horizontal los minutos. ¿Podríais determinar a qué hora y minutos tuvieron lugar los terremotos de la franja roja inferior, correspondiente a las 6:00 AM?

¡Exacto! A las 6:13 y a las 6:24 de la mañana. ¿Veis que la señal del segundo terremoto es mucho más intensa? ¡Es porque la sacudida fue mucho más fuerte! En concreto, el terremoto de las 6:24 del 30/10/2021 fue el primer sismo de magnitud superior a 5 durante la erupción del 2021, y ocurrió a unos 39 km de profundidad.

Figura 1. a. Mapa de la isla de La Palma con la ubicación de la red de monitoreo sísmico activa. b. Mapa de las Canarias occidentales (de izquierda a derecha, El Hierro, La Palma, La Gomera y Tenerife) con los terremotos de distinta magnitud detectados por la red sísmica entre el 24/09/2024 y el 17/12/2024 (periodo de 90 días). c. Señal sísmica de la estación TBT (HHZ), ubicada en La Palma, el 30/10/2021. Modificado del Instituto Geográfico Nacional (https://ign.es).

SATÉLITES: UNA MIRADA DESDE EL ESPACIO

Los satélites son uno de nuestros grandes aliados en la vigilancia volcánica. ¿Sabías que los volcanes suelen “respirar”, hinchándose y deshinchándose, a medida que el magma y los gases se mueven bajo la superficie? Gracias a los satélites, podemos controlar estas deformaciones del terreno y obtener imágenes actualizadas a intervalos regulares, lo que nos permite detectar emisiones de gases. Las imágenes y datos satelitales se vuelven aún más útiles cuando un volcán entra en erupción, ya que nos ayudan a evaluar la extensión de las coladas de lava, así como la altura, dispersión y composición de la columna y nube eruptivas, pudiendo así estimar su dirección y alcance en tiempo real (Figura 2).

Figura 2. Imágenes satelitales de Sicilia (sur de Italia) durante las erupciones del Etna en 2012 (a) y 2021 (b). ¡Fijaos bien! Gracias a estas imágenes, se pudo determinar la dirección en la que se dispersaba la columna y nube eruptivas durante estas dos erupciones. Esta dirección depende de los vientos dominantes. En el caso de estas dos erupciones el viento dominante soplaba hacia el sur en 2012 y hacia el este en 2021. Modificado de NASA (Modis-TERRA; https://terra.nasa.gov/) y ESA (https://www.esa.int/).

HELICÓPTEROS, DRONES, BARCOS: VIGILANCIA POR MAR Y AIRE

Los vuelos de reconocimiento en helicóptero proporcionan una gran cantidad de información durante una erupción volcánica. Nos ayudan a hacernos una idea de la extensión de la erupción, los lugares exactos de emisión de material volcánico y la dirección de las coladas de lava (Figura 3). Sin embargo, tal y como hemos aprendido en el blog sobre peligros volcánicos, la emisión de cenizas puede dañar e inutilizar los motores de las aeronaves, a veces haciendo imposible su uso. Ante este problema, los drones han marcado un antes y un después en la vigilancia volcánica. Equipados con cámaras de alta resolución, sensores térmicos y herramientas para recoger muestras de gases o cenizas, los drones permiten explorar zonas inaccesibles y peligrosas para el ser humano. Todo esto bajo el control de expertos y expertas en su pilotaje, quienes pueden operar a kilómetros de distancia de la erupción, minimizando el riesgo de vuelo a pérdidas materiales (Figura 3a). Además, son más económicos y menos contaminantes que los vuelos en helicóptero.

Además de estos medios aéreos, la vigilancia desde medios marítimos equipados con tecnología científica es esencial durante erupciones submarinas o cercanas a la costa. Los buques oceanográficos, como el Sarmiento de Gamboa (operado por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC), han demostrado ser de gran utilidad en la cartografía del fondo marino, toma de muestras y evaluación del peligro, como ocurrió durante la erupción del volcán Tagoro en El Hierro (2011) (Figura 3b).

Figura 3. a. Vigilancia con helicóptero y dron durante una erupción efusiva en la península de Reykjanes (Islandia). El dron permite una mayor proximidad a los materiales volcánicos, sin poner en riesgo a los pilotos; https://island.is/. b. Fotografía desde un helicóptero durante la erupción submarina del 2011 en El Hierro. En la imagen, el buque oceanográfico Sarmiento de Gamboa, desplazado al lugar de la erupción para tareas de muestreo, seguimiento y vigilancia volcánica; fotografía de INVOLCAN y Guardia Civil.

GRAVÍMETROS, GPS, INCLINÓMETROS: DEFORMACIÓN Y VARIACIÓN INTERNA

Como hemos aprendido, el magma se desplaza en el interior de la Tierra bajo la superficie. Este movimiento puede producir que una masa de magma llegue a mezclarse con otras, vuelva a quedar estancada o termine ascendiendo hasta llegar a la superficie y desencadenar una erupción. Los gravímetros (Figura 4a) miden los pequeños cambios en la fuerza de gravedad causados por las variaciones en la cantidad y distribución del magma en profundidad, ya que tiene una densidad diferente a la de las rocas por las que se propaga. Como si fuera un “detector de magma”, este instrumento ayuda a entender cómo se desplaza el magma bajo los volcanes, proporcionando información crucial para anticipar una posible erupción. Además, los movimientos de magma también se pueden medir mediante técnicas GNSS (Sistema global de navegación por satélite, que incluye GPS, GALILEO y GLONAS; Figura 4b) e inclinómetros, que permiten al personal científico detectar deformaciones milimétricas en el terreno.

Figura 4. a. Gravímetro realizando mediciones sobre las lavas emitidas durante la erupción del Kīlauea en 1919 (Hawái), con el fin de determinar la cantidad de masa bajo la superficie; https://www.usgs.gov/. b. Registro de mediciones GPS en la estación FRON (El Hierro), durante el periodo 2011-2022. En 2011 se observa una tendencia ascendente de unos 60 milímetros, causada por la erupción submarina de La Restinga; https://www.ign.es/.

CÁMARAS TÉRMICAS Y TERMÓMETROS: MIDIENDO EL CALOR DEL VOLCÁN

La temperatura es otro indicador clave en la vigilancia volcánica. Las cámaras térmicas permiten identificar las zonas más y menos calientes en un volcán, registrando temperaturas en fumarolas, coladas de lava y materiales recién expulsados. Estos datos son cruciales para elaborar el pronóstico de posibles erupciones y evaluar los peligros asociados. Además, las cámaras térmicas proporcionan imágenes en tiempo real en áreas de difícil acceso (Figura 5a), lo que permite a los científicos y científicas detectar anomalías térmicas que podrían pasar desapercibidas a simple vista.

Los termómetros en las fumarolas también juegan un papel importante. Al medir directamente la temperatura de los gases que escapan del interior del volcán (Figura 5b), se pueden identificar cambios en la dinámica del sistema magmático. Por ejemplo, un aumento en la temperatura puede indicar una mayor actividad en profundidad, posiblemente relacionada con el ascenso del magma o una mayor interacción entre fluidos y rocas calientes.

Figura 5. a. Imagen de una cámara térmica durante la erupción del volcán Kīlauea (Hawái) el 29 de diciembre de 2020. La diferencia de temperatura entre la lava emitida y las rocas permite controlar la dinámica de la erupción… ¡incluso de noche!;https://usgs.gov/ . b. Gráfico histórico de variaciones de temperatura en la fumarola del pico del Teide (Tenerife) entre 1993 y 2022;https://involcan.org/
.

PROPIEDADES FISICOQUÍMICAS: UNA VENTANA AL SISTEMA MAGMÁTICO

La composición química del agua, los gases y las fumarolas en áreas volcánicas ofrece pistas valiosas sobre lo que ocurre bajo la superficie. El aumento en la producción de gases como dióxido de azufre (SO₂) o dióxido de carbono (CO₂) puede ser una señal de ascenso de magma. La proporción de estos gases también puede ayudar a saber si el magma está ascendiendo rápidamente o si permanece confinado en profundidad.

En cuanto a las lavas, su viscosidad, mineralogía y composición química proporcionan información clave sobre el tipo de erupción que podría esperarse. Por ejemplo, las lavas muy viscosas suelen estar asociadas a erupciones explosivas, mientras que las lavas más fluidas se generan durante erupciones efusivas. La recolección de muestras es, por tanto, otra de las tareas fundamentales en la vigilancia volcánica. Por un lado, el muestreo de erupciones pasadas en una zona volcánica activa nos ayuda a saber qué tipos y cantidades de material volcánico pueden ser emitidos en el futuro. Por otro lado, el muestro de materiales volcánicos durante el transcurso de una erupción (Figura 6a) nos permite conocer el comportamiento dinámico del volcán, la composición del magma, así como poder pronosticar posibles cambios en la actividad eruptiva, lo que es crucial para la evaluación de riesgos en tiempo real. Las observaciones bajo el microscopio petrográfico (Figura 6b) y el análisis químico de los minerales en laboratorio permiten, entre otros, estimar las condiciones de presión y temperatura a las que se formaron, ofreciendo una “fotografía” de las profundidades del sistema magmático.

Figura 6.  Bombas volcánicas con núcleo incandescente; modificado de Aulinas et al. (2022) (a) y vista bajo el microscopio petrográfico de una lava basanítica; modificado de Aulinas et al. (2021) (b), ambas emitidas durante la erupción de 2021 en La Palma.

Resumiendo… La vigilancia volcánica es una labor ininterrumpida, compleja pero apasionante, que combina ciencia, tecnología y dedicación. Los datos obtenidos a través de equipos como sismómetros, satélites, gravímetros o cámaras térmicas permiten analizar en tiempo real la actividad de un volcán y emitir boletines de vigilancia volcánica que ayudan a proteger vidas y bienes materiales.

Gracias a la Red de Vigilancia Volcánica del Instituto Geográfico Nacional (IGN), se monitorean de forma continua las Islas Canarias y sus volcanes, integrando tecnologías avanzadas y modelos de predicción para mejorar la comprensión y respuesta ante el riesgo volcánico. Para más información sobre la vigilancia volcánica en Canarias, visita la página del IGN. Otros observatorios de referencia mundial que desempeñan día tras día una importante labor de vigilancia volcánica son, entre otros:

  • Observatoire Volcanologique de Goma (OVG), República Democrática del Congo.
  • Alaska Volcano Observatory (AVO), Estados Unidos.
  • Red Nacional de Vigilancia Volcánica (RNVV), Chile.
  • Instituto Geofísico de la Escuela Politécnica Nacional (IG-EPN), Ecuador.
  • Osservatorio Vesuviano (INGV-OV), Italia.
  • Japan Meteorological Agency (JMA), Japón.
  • Iceland Meteorological Office (Veðurstofa Íslands), Islandia.
  • GeoNet (NHC Toka Tū Ake y GNS Science), Nueva Zelanda.
  • Philippine Institute of Volcanology and Seismology (PHIVOLCS), Filipinas.

Referencias

Aulinas, M., Rodríguez-González, A., Mínguez, H. A., del Carmen Cabrera, M., Carracedo, J.C., Day, J. M., Fernández-Turiel, J.L., Gazel, E., Geiger, H., Gisbert, G., Prieto-Torrell, C., Troll, V.R., Pérez-Torrado, F.J., 2021. La erupción de 2021 en La Palma (Islas Canarias) bajo el microscopio. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra 29(2), 252-254.

https://raco.cat/index.php/ECT/article/view/427258

Carracedo, J.C., Troll, V.R., Day, J.M.D., Geiger, H., Aulinas, M., Soler, V., Deegan, F., Pérez-Torrado, F.J., Gisbert, G., Gazel, E., Rodriguez-Gonzalez, A., Albert, H., 2022. The 2021 eruption of the Cumbre Vieja volcanic ridge on La Palma, Canary Islands. Geol. Today 38, 94–107. https://doi.org/10.1111/gto.12388

DESCARGAR EN PDF

Si quieres citar esta entrada del volkiblog:

Prieto-Torrell, C., Geyer, A., López, R., & Schamuells, N. (2025). VIGILANCIA VOLCÁNICA: SIEMPRE CON UN OJO ENCIMA DEL VOLCÁN. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.15093646

Textos: Claudia Prieto-Torrell (GEO3BCN-CSIC), Adelina Geyer (GEO3BCN-CSIC), Rubén López (IGN)

Ilustraciones: Noah Schamuells (GEO3BCN-CSIC)

Términos de uso: Este documento está publicado con licencia CC By-NC-ND (Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas). Se permite descargarlo y compartirlo libremente siempre y cuando se den crédito de manera adecuada. No se puede cambiar de forma alguna ni usarlo de forma comercial. Ver más información sobre la licencia CC By-NC-ND aquí.