A quins perills volcànics ens enfrontem?
Estudiar els perills volcànics, comprendre com es generen i conèixer les seves conseqüències és fonamental per poder estar ben preparats i prendre mesures de prevenció. Alguns efectes poden durar anys després de l’erupció i fins i tot afectar tot el planeta! En aquest blog descobrireu que són molts els perills volcànics associats a una erupció, els quals es classifiquen en dues categories: DIRECTES i INDIRECTES. Anem a explorar-los junts!
PERILLS DIRECTES
Els perills volcànics directes són aquells que estan directament relacionats amb els materials i processos generats per l’activitat volcànica. Generalment, ocorren durant el transcurs d’una erupció, tot i que alguns d’ells també poden manifestar-se abans i poc després de l’erupció. Es distingeixen tres tipus principals:
(i) PROCESSOS DE CAIGUDA, quan els materials cauen per gravetat,
(ii) PROCESSOS DE FLUX, quan els materials es desplacen com si fossin líquids,
(iii) i altres processos, com l’EMISSIÓ DE GASOS VOLCÀNICS.
Els PROCESSOS DE CAIGUDA son el perill volcànic directe més comú, tot i que no necessàriament el més greu. Aquests processos es presenten principalment com a columna eruptiva, núvol eruptiu, caiguda de cendres i bombes volcàniques.
Les cendres i gasos volcànics emesos durant una erupció explosiva formen una columna eruptiva que pot assolir molta alçada i estendre’s lateralment, segons els vents dominants, generant enormes núvols eruptiusque poden recórrer grans distàncies (Figura 1a). Fins i tot poden donar la volta a la Terra! A l’atmosfera, els gasos formen petites gotes (aerosols), i les cendres bloquegen la llum del Sol, produint foscor i descens de les temperatures. Les cendres suposen a més un greu perill per a l’aviació (Figura 1b), ja que poden danyar els motors i, en el pitjor dels casos, provocar la pèrdua de potència de l’aeronau.
La caiguda de cendres (Figura 1) és el més comú i perillós dels processos de caiguda. En funció del volum i durada de l’erupció, les cendres poden cobrir extenses àrees i afectar zones allunyades del volcà. Al caure, poden causar talls a les carreteres i vies de comunicació, generar problemes respiratoris, danyar plantes, cultius i explotacions ramaderes i, amb poc que s’acumulin als teulats dels edificis, poden enfonsar-los fàcilment, són molt denses!
Figura 1. a. Columna i núvol eruptius produïts durant l’erupció del Mont Bromo (Indonèsia) el 2011; https://unsplash.com/. b. Cendra acumulada sobre una aeronau durant l’erupció del Pinatubo (Filipines) el 1991. La fotografia està feta a la base aèria Cubi Point Naval Air Station, a uns 40 km del lloc de l’erupció i on es van acumular espessors d’entre 10 i 15 cm de cendra; fotografia R.L. Rieger, 1991 (U.S. Navy), Global Volcanism Program, Smithsonian Institution https://volcano.si.edu.
L’ejecció i caiguda a gran velocitat de bombes volcàniques durant erupcions explosives constitueix un altre perill de caiguda comú, tot i que més localitzat (Figura 2a). Les seves àrees d’impacte estan restringides a la zona més pròxima al volcà (Figura 2b), generalment a uns 5 km a la rodona.
Figura 2. a. Erupció estromboliana del volcà Acatenango (Guatemala), on s’observa l’ejecció de bombes volcàniques; https://unsplash.com/. b. Danys causats a les infraestructures per l’impacte de bombes volcàniques emeses pel volcà Bromo (Indonèsia); http://www.photovolcanica.com/.
Els PROCESSOS DE FLUX són el perill volcànic directe més mortífer i, en comparació amb els processos de caiguda, els seus impactes estan molt més restringits a les zones circumdants al volcà. Aquests processos es presenten principalment com a colades de lava i corrents de densitat piroclàstiques.
Les colades de lava (Figura 3a) constitueixen el perill volcànic més comú en les erupcions no explosives i, a causa del seu lent moviment, rarament amenacen la vida humana. Tanmateix, poden ser altament destructives, causant talls a les carreteres i vies de comunicació, destrucció d’edificis i incendis (Figura 3b).
Figura 3. a. Colada de lava emesa pel volcà Fagradalsfjall (Islàndia) el 2021; https://unsplash.com/. b. Talls de carretera produïts per l’erupció del Kīlauea (Hawaii) el 2003; https://www.usgs.gov/.
Las corrents de densitat piroclàstiques (Figura 4a), tot i que més locals que la caiguda de cendres, són el perill volcànic directe més destructiu i mortal. Es generen per un col·lapse gravitacional de dom, per un despreniment de part de la columna eruptiva o per una combinació de les dues. A diferència de les colades de lava, viatgen a altíssima velocitat durant desenes de quilòmetres i, al seu pas, provoquen asfixia, sepultament i incineració de tota vida humana i animal, sent impossible escapar! (Figura 4b).
Figura 4. a. Corrents de densitat piroclàstiques generades durant l’erupció del Pinatubo (Filipines) el 1991; fotografia d’Alberto García. b. Motlle de guix d’una de les milers de víctimes de l’erupció del Vesuvi (Itàlia) a l’any 79 d. C.; https://unsplash.com/.
A més dels processos de caiguda i de flux, existeixen altres processos com l’EMISSIÓ DE GASOS, molt comuna abans, durant i després d’una erupció. Els gasos volcànics poden alliberar-se en baixes quantitats al llarg de grans extensions de terreny, o en majors quantitats en punts molt concrets, formant fumaroles (Figura 5a). Els més abundants són el vapor d’aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2) i el diòxid de sofre (SO2), tot i que en menor quantitat també hi ha d’altres tipus, com el sulfur d’hidrogen (H2S) i el monòxid de carboni (CO). Alguns, com el vapor d’aigua, són inofensius, però d’altres, com el diòxid de sofre, són molt tòxics! (Figura 5b).
Figura 5. a. Emissió de gasos i mineralització de sofre (tons groguencs) a una fumarola del volcà Kawah Ijen (Indonèsia); https://unsplash.com/. b. Senyalitzacions de ‘zona perillosa’ degut a l’emissió de gasos volcànics a Puerto Naos (La Palma); fotografia d’Arcadio Suárez, https://canarias7.es/.
PERILLS INDIRECTES
Els perills volcànics indirectes (Figura 6) son conseqüències secundàries de l’activitat volcànica i inclouen: incendis, terratrèmols, esllavissades, tsunamis, lahars, pluja àcida, canvi climàtic, fam i epidèmies.
Els incendis que ocorren durant una erupció són provocats principalment pel pas de les colades de lava. Grans extensions de vegetació poden ser arrasades (Figura 6a), i habitatges i infraestructures quedar reduïts a runes.
Els terratrèmols són un altre perill indirecte associat a l’activitat volcànica. L’alliberació d’energia interna durant una erupció, provocada pel moviment de magma sota la superfície, pot generar grans tremolors que, entre altres, debiliten l’estructura dels edificis i obren esquerdes al sòl. Aquestes sacsejades del terreny, les pluges torrencials o les explosions poden provocar grans i destructives esllavissades (Figura 6b). Aquestes solen ocórrer en edificis volcànics amb pendents molt empinades i inestables. Si les grans esllavissades arriben al mar, poden formar enormes onades o tsunamis, molt perillosos per a les zones costaneres (Figura 6c). També es poden formar tsunamis quan hi ha erupcions submarines.
Els lahars són la segona causa de mort entre els perills indirectes. Es poden generar quan es produeixen tempestes, durant o després d’una erupció, o al fondre’s la neu o el gel al contacte amb la lava o material volcànic a alta temperatura. En estar compostos per una barreja de materials piroclàstics, roques i aigua, tenen una gran capacitat d’arrossegament… són molt energètics i destructius! (Figura 6d).
La pluja àcida és també un perill indirecte en zones volcàniques actives. Quan els gasos volcànics, com el diòxid de sofre, reaccionen amb les molècules d’aigua a l’atmosfera, produeixen àcids que, al precipitar en forma de pluja o neu àcida, causen principalment danys en la vegetació i contaminació de l’aigua (Figura 6e).
Figura 6. a. Incendi provocat pel pas de les colades de lava emeses durant l’erupció del volcà Kīlauea (Hawaii) el 2003; https://www.usgs.gov/. b. Esllavissada al flanc SE del volcà Ontakesan (Japó). L’allau resultant va recórrer uns 13 km, fins al fons de les valls properes; fotografia de Lee Siebert, 1988, Global Volcanism Program, Smithsonian Institution https://volcano.si.edu. c. Estralls causats pel tsunami del 2018 a l’Estret de Sonda (Indonèsia), desencadenat per l’erupció del volcà Anak Krakatau; fotografia de Daryono, https://tribunnews.com/. d. Blocs i vegetació mobilitzats pel pas d’un lahar després de l’erupció del Mount St. Helens (Estats Units) el 1980; https://www.usgs.gov/. e. Efectes devastadors sobre la vegetació del Parc Nacional de Yellowstone (Estats Units) a causa de la pluja àcida; https://unsplash.com/. f. Pèrdua de collites per la caiguda de cendres, que va ocasionar desabastiment a les comunitats afectades al nord de Sumatra (Indonèsia) després de l’erupció del Mount Sinabung el 2014; https://usgs.gov/.
Les grans erupcions poden contribuir al canvi climàtic si s’injecten grans quantitats de partícules (com cendres) i gasos volcànics (com diòxid de sofre) a l’atmosfera, els quals reflecteixen la llum solar i provoquen un refredament global temporal. Aquest fenomen extrem, conegut com a “hivern volcànic”, pot alterar els patrons climàtics i afectar l’agricultura i els ecosistemes.
La pèrdua immediata de bestiar i collites, així com la pèrdua a llarg termini (d’anys a dècades) de la productivitat agrícola de les terres de conreu sepultades per materials eruptius, poden causar fam a les comunitats afectades (Figura 6f). Si a això li sumem males condicions higièniques i contaminació de l’aigua, tenim el còctel perfecte per a la propagació d’epidèmies.
Les causes més comunes de mort durant una erupció volcànica són: la fam i les epidèmies amb un 30,3 %, les corrents de densitat piroclàstiques amb un 26,8 %, els lahars amb un 17,1 %, els tsunamis amb un 16,9 % i altres factors amb un 8,9 %. Tot i els perills directes i indirectes que comporta una erupció, els volcans també aporten grans beneficis a la nostra societat. Aquesta és la raó per la qual, des de l’antiguitat, l’ésser humà s’ha establert en zones volcàniques. Amb el pas del temps, aquestes primeres poblacions han anat creixent i, avui en dia, milions de persones viuen en zones volcàniques actives i aprofiten els recursos que els proporcionen els volcans.
References
Bolós, X., Barde-Cabusson, S., Geyer, A., Sánchez, N., Galindo, I., Fraile-Nuez, E., Vázquez, J.T., 2024. El riesgo volcánico. Editorial CSIC, Ciencias para las Políticas Públicas. http://doi.org/10.20350/DIGITALCSIC/16384
Myers, B., Brantley, S.R., Stauffer, P., Hendley II, J.W., 2000. ¿Cuáles son las amenazas o peligros volcánicos? USGS Fact Sheet 144-0, 2. https://doi.org/10.3133/fs14400
Tilling, R.I., 2005. Volcano hazards. En: Martí, J., Ernst, G.G.J. (Eds.), Volcanoes and the Environment. Cambridge University Press, Cambridge, 55–89.
Si vols citar aquesta entrada del volkiblog:
Prieto-Torrell, C., Geyer, A., & Schamuells, N. (2025). A quins perills volcànics ens enfrontem?. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.14788686
Textos: Claudia Prieto-Torrell (GEO3BCN-CSIC), Adelina Geyer (GEO3BCN-CSIC)
Il·lustracions: Noah Schamuells (GEO3BCN-CSIC)
Termes d’ús: Aquest document està publicat amb llicència CC By-NC-ND (Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada). Es permet descarregar-lo i compartir-lo lliurement sempre que es doni crèdit de manera adequada. No es pot canviar de cap manera ni utilitzar-lo de forma comercial. Veure més informació sobre la llicència CC By-NC-ND aquí.