Evolució geològica de La Palma
Figura 1. Vista panoràmica de La Palma cap a l’est, presa des de Tenerife, on destaquen els edificis de Taburiente i Cumbre Vieja separats per la Vall d’Aridane; fotografia de Claudia Prieto-Torrell.
Taburiente i Cumbre Vieja no són, però, els únics edificis volcànics que han modelat el paisatge de l’illa. De fet, la història geològica de La Palma, com la de tota illa volcànica oceànica, comença… al fons del mar!
Fa uns 4 milions d’anys, l’activitat efusiva va començar a aixecar lentament un mont submarí en el que avui coneixem com a La Palma. L’inici del creixement submarí profund va estar marcat per la formació de laves encoixinades poc vesiculades, degut a que la pressió de l’aigua era massa alta perquè els gasos poguessin separar-se del magma (Figura 2a).
Amb el pas del temps, l’acumulació contínua de material volcànic (laves i doms) i plutònic (gabres) va permetre que l’edifici submarí guanyés alçària, acostant-se cada vegada més a la superfície del mar. En aquesta etapa de creixement submarí somer, va dominar l’activitat explosiva degut a la interacció a poca profunditat entre el magma i l’aigua, la qual cosa va resultar en la formació de laves encoixinades molt vesiculades i bretxes explosives, producte de les erupcions surtseyanes (Figura 2b).
Figura 2. Esquema que il·lustra l’inici del creixement submarí profund fa 4 milions d’anys (a), el creixement submarí somer (b) i el creixement subaeri de La Palma fa aproximadament 1,77 milions d’anys (c). Modificat de Perez-Torrado et al. (2022).
Finalment, fa uns 1,77 milions d’anys, el cim de l’edifici volcànic submarí va emergir a la superfície, marcant el naixement de La Palma com a illa (Figura 2c). Els primers 500.000 anys d’història subaèria de La Palma van estar marcats per una intensa activitat volcànica en el que avui és la part nord de l’illa. Successives erupcions, majoritàriament estrombolianes, van donar lloc a l’acumulació de laves pahoehoe i dipòsits d’escòria i lapil·li, formant l’edifici volcànic Garafía (Figura 3a), que va arribar a tenir entre 2.500 i 3.000 metres d’alçària sobre el nivell del mar.
El ràpid i inestable creixement de l’edifici Garafía es va veure interromput fa 1,2 milions d’anys, quan una gran esllavissada va fer col·lapsar el seu flanc sud (Figura 3b). A partir de llavors, les noves erupcions van construir l’edifici volcànic Taburiente, caracteritzat per grans potències de laves horitzontals que es van anar apilant contra la cicatriu de l’esllavissada de Garafía (Figura 3c). A la part sud de l’edifici Taburiente, es va desenvolupar una dorsal molt alta (més de 2.500 metres d’alçària) i inestable, coneguda com a Cumbre Nueva, que fa uns 560.000 anys va col·lapsar cap a l’oest formant la Vall d’Aridane. A aquest segon col·lapse se’l coneix com a esllavissada de Taburiente (Figura 3d).
Figura 3. Esquema que il·lustra l’evolució geològica subaèria del nord de l’illa de La Palma, incloent el desenvolupament de l’edifici volcànic Garafía (a), l’esllavissada gegant de Garafía (b), el desenvolupament de l’edifici volcànic Taburiente (c) i l’esllavissada gegant de Taburiente (d). Modificat de Perez-Torrado et al. (2022).
Figura 4. Vista aèria de La Palma (esquerra) i detall de la Caldera de Taburiente, el Barranc de les Angustias, l’estratovolcà Bejenado i la Vall d’Aridane (dreta). Modificat d’ESRI® Satellite.
Figura 5. a. Vista cap al nord de la Vall d’Aridane, l’estratovolcà Bejenado i, al fons, la Caldera de Taburiente i la cicatriu de l’esllavissada de Taburiente; fotografia de Google Maps. b. Vista cap al sud-est del Barranc de les Angustias, la Vall d’Aridane i l’estratovolcà Bejenado; fotografia de Jorge Benayas.
Figura 6. Laves encoixinades formades durant l’etapa de creixement submarí, exposades a l’interior del Barranc de les Angustias; fotografia d’Adelina Geyer.
L’activitat volcànica a la part nord de l’illa va continuar fins fa uns 400.000 anys. Després d’un període de relativa “calma eruptiva”, el sud de La Palma va començar a ser protagonista de noves erupcions fa 150.000 anys. Progressivament, es va formar una estructura alta (1.950 metres) i allargada (20 quilòmetres), coneguda com a dorsal de Cumbre Vieja (Figura 7).
Figura 7. Vista cap al nord de la dorsal de Cumbre Vieja; fotografia de Sergio Socorro (a) i el seu esquema geològic, incloent les erupcions històriques (últims 500 anys), Holocenes (últims 11.000 anys) i pre-Holocenes (fa més d’11.000 anys); modificat de Carracedo et al. (2001) (b).
A lo largo del eje central de Cumbre Vieja se acumulan decenas de conos volcánicos monogenéticos, de donde han sido emitidos múltiples flujos de lava que descienden hacia las vertientes este y oeste de la dorsal (Figura 7). Las erupciones de Cumbre Vieja han sido típicamente estrombolianas y freatomagmáticas, dando lugar a coladas de lava y depósitos de escoria y lapilli.
Cumbre Vieja es también responsable de todas las erupciones históricas ocurridas en La Palma (Figura 7b), como las de Teneguía (1971) y Tajogaite (2021). Esta historia geológica explica por qué La Palma es un ejemplo espectacular de cómo el vulcanismo puede construir y transformar un territorio a lo largo del tiempo. Hoy en día, su suelo fértil permite una rica vegetación, y sus paisajes únicos atraen a turistas y científicos de todo el mundo con ganas de conocer sus bosques exuberantes, costas escarpadas y afloramientos de rocas volcánicas impresionantes. Sin embargo, ya sabemos que la actividad volcánica sigue modelando la isla, recordándonos que La Palma, como el resto de las Islas Canarias, es un lugar vivo y en constante evolución.
References
Carracedo, J.C., Rodriguez-Badiola, E., Guillou, H., de La Nuez, J., Perez-Torrado, F.J., 2001. Geology and volcanology of La Palma and El Hierro, Western Canaries. Estud. Geol. 57, 175-273.
Perez-Torrado, F.J., Rodriguez-Gonzalez, A., Moreno-Medina, C.J., Cabrera, M.C., Carracedo, J.C., Díaz-Rodríguez, S., Fernandez-Turiel, J.L., Criado, C., Aulinas, M., Prieto-Torrell, C., 2022. Volcanes en movimiento: El Hierro y La Palma. DIGITAL.CSIC. https://doi.org/10.20350/digitalCSIC/14494
Prieto-Torrell, C., Geyer, A., Aulinas, M., & Schamuells, N. (2025). Evolució geològica de La Palma. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.14737540
Textos: Claudia Prieto-Torrell (GEO3BCN-CSIC), Adelina Geyer (GEO3BCN-CSIC), Meritxell Aulinas (UB)
Il·lustracions: Noah Schamuells (GEO3BCN-CSIC)
Termes d’ús: Aquest document està publicat amb llicència CC By-NC-ND (Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada). Es permet descarregar-lo i compartir-lo lliurement sempre que es doni crèdit de manera adequada. No es pot canviar de cap manera ni utilitzar-lo de forma comercial. Veure més informació sobre la llicència CC By-NC-ND aquí.