Vigilància de gasos volcànics a La Palma
Durant les darreres setmanes de l’erupció volcànica de 2021 a l’illa de La Palma (Figura 1a), es va detectar la presència de gasos tòxics en diversos punts tant de Puerto Naos com de La Bombilla. En aquell moment, les institucions es van posar en marxa per esbrinar quins gasos eren, en quines zones exactes s’emetien i amb quins fluxos i concentracions ho feien. Per a això, van desenvolupar diverses campanyes de mesura de diòxid de carboni (CO2), creant malles i mesurant un per un els punts per poder confeccionar un mapa que reflectís on es produïen els fluxos més importants i si hi havia zones d’alta concentració. També es van instal·lar balises que mesuraven diòxid de carboni (CO2), monòxid de carboni (CO), metà (CH4), sulfur d’hidrogen (H2S) i oxigen (O2) per detectar possibles emissions d’aquests gasos (Figura 1b).
Figura 1. a. Personal científic realitzant tasques de monitoratge durant l’erupció volcànica de 2021 a La Palma; fotografia d’Arturo Rodríguez, https://www.ign.es. b. Exemple de balisa instal·lada en un habitatge de La Palma per detectar possibles emissions de CO2, CO, CH4, H2S i O2; fotografia de Rubén López.
En detectar-se importants fluxos d’emissió de CO2 a Puerto Naos i La Bombilla, es va iniciar un estudi per determinar si el seu origen era volcànic o d’una altra procedència, com la biogènica. Per a això, es van prendre mostres al camp i es va analitzar la seva composició geoquímica al laboratori. Un cop determinat el seu origen volcànic, es va començar a veure quines mesures es podien prendre per acotar i reduir el risc. Per a això, l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) i l’Instituto Volcanológico de Canarias (INVOLCAN) van començar a instal·lar sensors creant una robusta xarxa de mesura de concentració de CO2, temperatura i pressió per poder estudiar el comportament de les emissions de gasos. A l’agost de 2022 l’IGN tenia desplegada una xarxa amb més de 20 sensors a Puerto Naos que emetia en temps real les dades, permetent controlar de forma telemàtica la situació. A principis de 2023 comença el projecte ALERTA CO2, finançat pel Ministeri de Transports i posat en marxa per l’IGN i l’INVOLCAN. Ambdues institucions van desplegar, en diversos passos, una xarxa de més de 1500 sensors als interiors dels habitatges amb l’objectiu d’estudiar la concentració de CO2 i el seu comportament (Figura 2a). A partir d’aleshores, es va començar a informar al Cabildo Insular de La Palma sobre quins habitatges mostraven millors dades, per si finalment es decidia que fossin habitables o havien de romandre en zona d’exclusió (Figura 2b).
Figura 2. a. Sensors de CO2 del projecte ALERTA CO2 moments abans de ser desplegats per l’IGN i l’INVOLCAN en habitatges de La Palma; fotografia de Rubén López. b. Senyalització de ‘zona perillosa’ a causa de l’emissió de gasos volcànics a Puerto Naos; fotografia de Rubén López.
Un cop desplegats els sensors de CO2, i a partir del març de 2024, es va establir un servei de vigilància continu. Aquest servei opera les 24 hores del dia i compta amb personal encarregat d’analitzar en temps real les gràfiques de concentració de CO2. D’aquesta manera, es poden detectar augments en la concentració de gas i comunicar d’immediat la situació al Personal d’Emergències, permetent la implementació de les mesures de protecció necessàries.
Actualment, els informes de l’activitat registrada pels més de 1500 sensors del projecte ALERTA CO2 es presenten periòdicament per l’IGN i l’INVOLCAN al Comitè Científic, on s’analitza l’emergència (PEINPAL) i els seus efectes.
A més dels sensors de concentració de CO2, s’han dut a terme campanyes divulgatives i cartellera per informar la població de la situació real de primera mà i que puguin conèixer el fenomen de les emissions de gasos.
López, R., Prieto-Torrell, C., López, C., Geyer, A., Schamuells, N. (2025). VIGILÀNCIA DE GASOS VOLCÀNIC A LA PALMA. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.15922773
Texts: Rubén López (IGN), Claudia Prieto-Torrell (GEO3BCN-CSIC), Carmen López (IGN), Adelina Geyer (GEO3BCN-CSIC)
Il·lustracions: Noah Schamuells (GEO3BCN-CSIC)
Termes d’ús: Aquest document està publicat amb llicència CC By-NC-ND (Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada). Es permet descarregar-lo i compartir-lo lliurement sempre que es doni crèdit de manera adequada. No es pot canviar de cap manera ni utilitzar-lo de forma comercial. Veure més informació sobre la llicència CC By-NC-ND aquí