GESTIÓ DEL RISC VOLCÀNIC (II): Accions abans, durant i després de la crisi volcànica
ABANS D’UNA ERUPCIÓ: INVESTIGAR, VIGILAR, PLANIFICAR I COMUNICAR
Durant els períodes de repòs volcànic, s’implementen estratègies de prevenció i preparació que són essencials per augmentar la capacitat i reduir la vulnerabilitat i l’exposició de les comunitats que viuen en, o a prop de, una zona volcànica activa. Per això, la gestió del risc volcànic abans d’una crisi volcànica s’ha de centrar en diversos aspectes clau. Aquí us expliquem alguns:
- Estudi i vigilància contínua
La naturalesa dels fenòmens eruptius és molt complexa i, tot i disposar d’una xarxa de vigilància robusta i informació en temps real, comprendre i interpretar els senyals registrats i fer pronòstics encertats requereix ampliar els coneixements científics. Per això, és necessari l’estudi continu de les zones volcàniques considerades actives amb la finalitat de comprendre l’evolució i l’estat actual del volcà o sistema volcànic. Quin tipus d’erupcions han ocorregut en el passat? Quan i cada quant van succeir? De quina mida van ser i quin impacte van tenir? Són algunes de les preguntes a respondre gràcies a la investigació en vulcanologia que requereixen de persones expertes en geologia, matemàtiques, física i química, entre d’altres. Un dels resultats d’aquestes investigacions són els mapes de perillositat volcànica, que mostren les zones que podrien veure’s afectades per diferents perills, com la caiguda de cendres o les colades de lava (Figura 1).
Figura 1. Exemple de mapa de probabilitat d’inundació per colades de lava a l’Illa Decepció (Antàrtida). Modificat de Bartolini et al. (2014) a Bolós et al. (2024).
A més d’entendre l’evolució del volcà, és necessari definir el seu nivell d’activitat base (per exemple, alguns volcans tenen emissió de gasos permanentment sense que això sigui indicatiu d’una erupció imminent) i millorar en la detecció i interpretació de senyals precursores prèvies a l’erupció (per exemple, deformació del terreny o activitat sísmica). Això requereix d’una aposta clara per xarxes de vigilància integrals, equipades amb sistemes avançats que, com hem après al blog de vigilància volcànica, permetin avaluar amb precisió l’estat de l’activitat volcànica i la seva evolució (Figura 2).
Figura 2. Resumen gráfico de las técnicas de vigilancia y monitoreo volcánico principales. Modificado de Bolós et al. (2024).
2. Ordenació territorial, construcció segura i plans d’emergència
Un altre aspecte fonamental durant la fase de repòs volcànic és l’ordenació territorial i la construcció segura. En base als mapes de perillositat volcànica i als estudis de vulnerabilitat, es delimiten zones d’alt, mitjà i baix risc, el que permet planificar l’ús del sòl de manera que es redueixin les exposicions innecessàries al perill.
Abans que succeeixi una erupció també és necessari definir els plans d’emergència que detallen quines són les accions a realitzar en cas de crisi volcànica, qui són les persones responsables, quines són les rutes d’evacuació, etc. Els plans d’emergència també estableixen diferents nivells d’alerta volcànica segons l’activitat del volcà. En vulcanologia, se sol usar un sistema de colors similar al d’un semàfor: el nivell més baix és verd, el més alt és vermell, i els intermedis són groc i taronja. Definir aquests nivells i els criteris per canviar d’un a l’altre és un procés complex que varia segons el país o la zona volcànica. A les Illes Canàries, el Plan Especial de Protección Civil y Atención de Emergencias por riesgo volcánico en la Comunidad Autónoma de Canarias (PEVOLCA) segueix aquest esquema de quatre colors, conegut com a ‘semàfor volcànic‘, amb indicacions sobre l’activitat del volcà i les accions que han de prendre les autoritats (Figura 3).
Figura 3. Semàfor volcànic del Plan Especial de Protección Civil y Atención de Emergencias por riesgo volcánico en la Comunidad Autónoma de Canarias (PEVOLCA) per comunicar el nivell d’alerta. Modificat de Bolós et al. (2024).
3. Educació primerenca, percepció i formació
Així mateix, l’educació i la conscienciació de la població juguen un paper fonamental en la fase prèvia a una crisi volcànica. Les comunitats en risc han de conèixer els perills als quals estan exposades i estar preparades per reaccionar de forma correcta si succeeixen. A més, han d’estar familiaritzades amb els protocols d’emergència, rutes d’evacuació i mecanismes d’alerta primerenca. Per això, és necessari realitzar una important inversió en formació i materials educatius per millorar l’educació primerenca i la preparació de les comunitats exposades, reduint la seva vulnerabilitat i enfortint la seva capacitat de resposta (Figura 4). També és important la realització de simulacres per millorar la velocitat i coordinació de la resposta de les comunitats i els cossos d’emergències i protecció civil durant una crisi volcànica.
Figura 4. Exemples de material educatiu per a la millora de l’educació primerenca i del coneixement de l’entorn de la població. A l’esquerra, portada de l’informe “El riesgo volcánico”, dins de la col·lecció “Ciencia para las Políticas Públicas” del Consell Superior d’Investigacions Científiques (Bolós et al., 2024). Al centre, exemple de panell de la iniciativa “Volcanes en movimiento”, destinada a promoure el coneixement de la història geològica i entorn volcànic de les illes de El Hierro i La Palma (Perez-Torrado et al., 2022). A la dreta, portada del llibre desenvolupat per la iniciativa “Descobreix els volcans”, on els Volkis ofereixen un apassionant viatge a través del món dels volcans, els seus perills i beneficis (Schamuells et al., 2022).
DURANT UNA ERUPCIÓ: MONITORITZAR, AVALUAR I DECIDIR
Quan un volcà entra en erupció, la presa de decisions ha de ser ràpida i basada en evidències científiques. Des de l’inici d’una erupció volcànica, la monitorització i el seguiment de l’activitat són fonamentals per assessorar les autoritats responsables de la gestió del fenomen sobre la seva evolució i perills esperables. És primordial reforçar la xarxa de vigilància i activar comitès científics que procedeixen a l’avaluació i interpretació de la gran quantitat de dades recollides per la xarxa de vigilància. En el cas concret de les Illes Canàries, aquest últim s’anomena Comité Científico de Evaluación y Seguimiento de Fenómenos Volcánicos (CCES) i es constitueix en aplicació del PEVOLCA. Aquest Comitè Científic assessora l’Òrgan Gestor de l’Emergència amb la interpretació dels senyals registrats per les xarxes, l’evolució de l’activitat volcànica i la determinació dels escenaris més probables. Per això, es basa en les dades recollides durant l’emergència i les contrasta amb la informació obtinguda en estudis previs realitzats en aquella zona.
Tenint en compte la informació proporcionada pel Comitè Científic, els òrgans de govern i les persones que prenen decisions estableixen el nivell d’alerta volcànica, gestionen les comunicacions oficials i activen les mesures corresponents. En funció del nivell d’alerta, aquestes poden anar des d’una simple vigilància preventiva fins a l’ordre d’evacuació obligatòria de determinades zones, depenent de l’evolució del fenomen (Figura 5).
Figura 5. a. Infografia distribuïda a la població sobre rutes d’evacuació en cas d’erupció del volcà Popocatépetl (Mèxic); Protecció Civil d’Amecameca (https://amecameca.gob.mx/). b. Exemples de senyalització per informar la població de les rutes a seguir i els punts de trobada en cas d’evacuació per risc volcànic a Stromboli (esquerra) i Vulcano (dreta), Illes Eòlies; fotografies de Claudia Prieto-Torrell.
Durant la gestió d’una erupció volcànica en curs, l’evacuació de la població és una de les decisions més complexes. Si bé abandonar una zona de risc pot salvar vides, també comporta desafiaments significatius. El desplaçament massiu de persones pot generar problemes logístics, dificultats en el subministrament d’aliments i serveis mèdics, i tensions econòmiques en les comunitats afectades. A més, el desarrelament social, la possible pèrdua d’habitatges i la interrupció de l’accés a mitjans de subsistència (per exemple, feina o camps de conreu) poden generar resistència per part dels habitants, fet que dificulta les tasques d’evacuació. A això s’hi sumen factors com la possible manca de confiança en les autoritats, l’aferrament emocional i cultural al territori, la por als saqueigs, les dificultats econòmiques o la percepció que el risc no és imminent. Per això, és fonamental establir estratègies de comunicació efectiva per garantir que la població comprengui el nivell de gravetat de la situació i actuï en conseqüència. La desinformació o el pànic poden agreujar la situació, per la qual cosa els canals oficials de comunicació han de proporcionar actualitzacions constants basades en dades científiques.
DESPRÉS D’UNA ERUPCIÓ: SEGUIMENT, ADAPTACIÓ I RECUPERACIÓ
La crisi volcànica no finalitza quan acaba l’erupció. En molts casos, hi ha perills, com l’emissió de gasos tòxics, la inestabilitat del terreny o la presència de cendra en grans quantitats, que poden prolongar-se durant mesos o fins i tot anys. La fase posterior a l’erupció és, per tant, un període crític en què s’ha d’equilibrar la necessitat de tornar a la normalitat amb la seguretat de la població (Figura 6).
Figura 6. Exemples de recuperació en localitats afectades per l’erupció de 2021 a La Palma. a. Neteja de cendres a les teulades dels habitatges de la localitat de Las Manchas, realitzada amb equips de protecció individual com cascs, ulleres i mascaretes; Unidad Militar de Emergencias (UME). b. Retirada de lava mitjançant una excavadora a la població de El Paso, com a part dels treballs per a la reobertura de les vies de comunicació afectades; fotografia de Claudia Prieto-Torrell.
Un dels primers passos en aquesta etapa és l’avaluació de l’impacte de l’erupció. Això inclou la quantificació de danys materials, l’afectació del medi ambient i les conseqüències socioeconòmiques. En base a aquesta avaluació, s’han de dissenyar plans de recuperació que prioritzin la reconstrucció d’infraestructures clau, el restabliment de serveis bàsics i el suport a la població desplaçada.
L’adaptació també és un aspecte fonamental. En alguns casos, pot ser necessari reubicar comunitats senceres si les condicions del terreny ja no són segures. Això implica un esforç coordinat entre governs i la societat civil per garantir una transició justa i efectiva.
La gestió del risc volcànic presenta desafiaments complexos i requereix la col·laboració entre diverses disciplines científiques, autoritats i la societat civil. La clau rau en la prevenció, la planificació estratègica i la capacitat de resposta eficient per minimitzar l’impacte d’aquests fenòmens naturals. A través de la investigació, l’educació i la cooperació internacional, és possible reduir significativament els riscos associats a l’activitat volcànica i millorar la resiliència de les comunitats (és a dir, la capacitat d’adaptar-se, superar i recuperar-se ràpidament de situacions difícils o de crisis) exposades.
Referències
Bartolini, S., Geyer, A., Martí, J., Pedrazzi, D., Aguirre-Díaz, G., 2014. Volcanic hazard on Deception Island (South Shetland Islands, Antarctica). J. Volcanol. Geotherm. Res. 285, 150–168. https://doi.org/10.1016/j.jvolgeores.2014.08.009
Bolós, X., Barde-Cabusson, S., Geyer, A., Sánchez, N., Galindo, I., Fraile-Nuez, E., Vázquez, J.T., 2024. El riesgo volcánico. Editorial CSIC, Ciencias para las Políticas Públicas. http://doi.org/10.20350/DIGITALCSIC/16384
Perez-Torrado, F.J., Rodriguez-Gonzalez, A., Moreno-Medina, C.J., Cabrera, M.C., Carracedo, J.C., Díaz-Rodríguez, S., Fernandez-Turiel, J.L., Criado, C., Aulinas, M., Prieto-Torrell, C., 2022. Volcanes en movimiento: El Hierro y La Palma. DIGITAL.CSIC. https://doi.org/10.20350/digitalCSIC/14494
Schamuells, N., Geyer, A., Aulinas, M., Dorado, O., Hopfenblatt, J., Martí, J., 2022. Descubre los volcanes: Acompaña a los Volkis en su aventura volcánica (v.1.1). Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.6320151
Si vols citar aquesta entrada del volkiblog:
Prieto-Torrell, C., Geyer, A., Bolós, X., Barde-Cabusson, S., & Schamuells, N. (2025). GESTIÓ DEL RISC VOLCÀNIC (II): Accions abans, durant i després de la crisi volcànica. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.16780815
Textos: Claudia Prieto-Torrell (GEO3BCN-CSIC), Adelina Geyer (GEO3BCN-CSIC), Xavier de Bolós (GEO3BCN-CSIC), Stephanie Barde-Cabusson (GEO3BCN-CSIC)
Il·lustracions: Noah Schamuells (GEO3BCN-CSIC)
Termes d’ús: Aquest document està publicat amb llicència CC By-NC-ND (Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada). Es permet descarregar-lo i compartir-lo lliurement sempre que es doni crèdit de manera adequada. No es pot canviar de cap manera ni utilitzar-lo de forma comercial. Veure més informació sobre la llicència CC By-NC-ND aquí.